"Retrospectiva" de Xavier Le Roy

© Xavier Le Roy, 2012 © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona. De la fotografia: Núria Solé Bardalet, 2012. Publicat sota llicència CC BY-NC-SA 

El passat 22 d’abril es va donar per finalitzada una de les representacions creatives més ben executades a Barcelona durant els darrers mesos. Ens referim a l’exposició que la Fundació Antoni Tàpies ha dedicat al doctor en biologia molecular i coreògraf francès Xavier Le Roy i, en general, a una manera d’entendre l’art sobre la base de les relacions humanes, les reflexions, els intercanvis mutus, l’acció de l’atzar i la necessitat d’haver de donar per poder rebre alguna cosa. En suma, un acte de generositat al servei d’un qüestionament continu, l’activitat mesurada i l’obertura de mires. Amb la seva proposta, coproduïda amb el Macba i el Mercat de les Flors i articulada al voltant de les possibilitats que pot oferir un llenç de tres mesos de durada i en tres espais diferents, aquest artista ens ha donat a conèixer, abastament i sense cap tipus d’interrupció, alguns dels fonaments de la seva obra visual i conceptual a través del que va mostrar a la Fundació Tàpies —una tria acurada de peces vives executades per ballarins locals i pensades per posar de manifest les relacions entre els visitants dels museus i les obres d’art i les obres d’art amb els espectadors—, els espectacles presentats al Mercat de les Flors —quatre obres representatives de diferents moments de la seva carrera i en les quals es posaven en evidència les reflexions de Le Roy sobre l’espai, el temps, la paraula i el silenci, la llum i la foscor i, en definitiva, l’essència d’una existència en equilibri permanent entre dos pols sovint oposats— o les seves argumentacions amb el públic en el decurs de les trobades als actes celebrats a la mateixa Fundació Tàpies, al Goethe Institut o al seminari organitzat al Macba al voltant del concepte de la coreografia desplegada. 

© Xavier Le Roy, 2012 © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona. De la fotografia: Linda Valdés, 2012. Publicat sota llicència CC BY-NC-SA © Xavier Le Roy, 2012. Fotografia: Albert Ibanyez, 2012. © Fundació Antoni Tàpies, 2012. Publicat sota llicència CC BY-NC-SA 

Per bé que la incorporació a l’univers de l’art de disciplines articulades en funció d’altres llenguatges és una cosa del tot assumida des de mitjan anys seixanta, així com els esforços per trencar les barreres creatives, haurem de convenir que la possibilitat d’accedir avui a la complexitat d’una d’aquestes fusions, alhora que ens ha permès de pensar i molt sobre la xarxa de connexions que es fomenten entre les diferents disciplines creatives —dansa, escultura, instal·lació, teatre, performance, etc—o entre les mateixes obres o entre les obres i els espectadors i/o, pel damunt de tot, entre les persones que fan aquestes obres —els artistes— i els que les van a veure, ens ha fet entendre de manera directa, didàctica i participativa que, per tal de connectar i entendre l’univers que basteix el discurs d’un artista, és del tot necessari adoptar una postura activa. I és que si sovint donem per bones les nostres reflexions al voltant del que veiem i creiem conèixer, no és habitual poder discutir-ne els seus detalls en el marc d’una conversa privada —com la que es podia establir amb els ballarins de la Fundació—, en un fòrum obert —com el que es va generar al Mercat de les Flors, entre el públic i els ballarins, per exemple, al principi i al final de “Low Pieces”— o amb un personatge que, com Le Roy, sempre s’ha mostrat absolutament disposat a respondre preguntes, formular-nos-en d’altres i, sobretot, a fer-nos pensar. 

Frederic Montornés,

Abril 2012